Connectant la recerca en lípids, la pràctica clínica i la prevenció cardiovascular a través de l’ecosistema col·laboratiu de LIRIC, UVASMET, URLA/URV i Biosfer Teslab.
El 3r Congrés de la Societat Catalana de Lípids i Arterioesclerosi va reunir professionals de la lipidologia, la prevenció vascular, el metabolisme i la recerca cardiovascular translacional. La participació de Reus va reflectir un model especialment interconnectat: preguntes clíniques que neixen de l’atenció al pacient, recerca acadèmica sobre la biologia dels lípids i tecnologies analítiques avançades desenvolupades en un entorn biotecnològic.
Més que un conjunt de contribucions aïllades, XULA 2026 va mostrar com funciona l’ecosistema de Reus al llarg de tot el recorregut translacional: des de la comprensió dels mecanismes i la identificació de biomarcadors fins a la millora de l’avaluació del risc i el suport a la presa de decisions clíniques.
XULA 2026 també va ser una oportunitat per reforçar la comunitat científica al voltant de les alteracions lipídiques, l’arterioesclerosi i la prevenció cardiovascular. Lluís Masana, president de XULA, va participar en un programa pensat per connectar nova evidència, opcions terapèutiques i reptes reals de la pràctica clínica.
Aquesta dimensió institucional també és rellevant: traslladar els avenços a una millor prevenció no depèn només de generar evidència, sinó també de crear espais on clínics i investigadors puguin discutir com interpretar-la i aplicar-la.
Un dels exemples més clars de treball translacional al congrés va ser el cas clínic «Desxifrant el perfil lipídic: la RMN com a eina en la pràctica clínica». La sessió va situar el perfil avançat de lipoproteïnes en un context clínic pràctic i va mostrar com una caracterització més profunda de les partícules lipoproteiques pot complementar les mesures lipídiques convencionals quan el risc cardiovascular és complex.
Per a Biosfer Teslab i l’entorn de recerca en lípids de Reus, aquest és un objectiu central: no substituir els paràmetres rutinaris de laboratori, sinó aportar detall molecular quan aquesta informació pot millorar la interpretació, l’estratificació en recerca i la comprensió del risc residual.
Lydia Cabau va presentar dades de l’estudi RECLAMA sobre els canvis longitudinals de la lipoproteïna(a) durant l’embaràs. El treball integra Biosfer Teslab, la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme (UVASMET), el Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i IRBCatSud.
La pregunta és clínicament rellevant perquè l’embaràs s’acompanya de canvis hormonals i metabòlics profunds. Estudiar com es comporta la Lp(a) al llarg de la gestació pot ajudar a afinar la comprensió dels processos cardiovasculars i angiogènics en la dona i a identificar patrons biològics que mereixen més investigació.
Aquesta contribució també posa en relleu el valor de les cohorts longitudinals: en lloc d’observar una única mesura, el mostreig repetit permet veure com evolucionen els biomarcadors al llarg d’una transició fisiològica definida.
La iniciativa DECOPIN.CAT aborda un dels reptes persistents de la medicina lipídica: la hipercolesterolèmia familiar continua infradiagnosticada, tot i que el colesterol LDL elevat és present des del naixement i l’exposició acumulada condiciona el risc cardiovascular a llarg termini.
A XULA 2026, Èrica Cunillera va presentar aquesta estratègia coordinada per a la detecció precoç en població pediàtrica a Catalunya. El projecte connecta el node clínic LIRIC-UVASMET amb IRBCatSud/URV i Biosfer Teslab, i reflecteix la importància de combinar circuits clínics, detecció familiar i infraestructura de recerca.
Identificar-la abans crea l’oportunitat d’intervenir abans que s’acumulin dècades d’exposició a LDL, un enfocament plenament alineat amb la medicina cardiovascular preventiva.
El programa també va posar un èmfasi especial en la naturalesa sistèmica de la malaltia cardiometabòlica. L’obesitat, l’adipositat, el metabolisme de la glucosa, les alteracions lipídiques i el dany vascular no actuen de manera independent: interactuen al llarg del temps i contribueixen a trajectòries cardiovasculars heterogènies.
Ana María González-Lleó va abordar l’impacte del tractament farmacològic de l’obesitat sobre el risc d’arterioesclerosi, reforçant un concepte més ampli de prevenció en què el pes, la salut metabòlica i els resultats vasculars s’han d’interpretar conjuntament i no com a objectius separats.
Aquesta perspectiva més àmplia és especialment rellevant per a la prevenció de precisió, on l’objectiu no és només assolir dianes aïllades, sinó entendre el context biològic que hi ha al darrere.
La recerca bàsica i translacional en lípids també va estar representada pel treball sobre proteoformes d’ApoC-III. Helena Banús va presentar resultats sobre determinades ràtios de proteoformes d’ApoC-III associades a un fenotip cardiometabòlic més saludable i a una menor incidència de diabetis tipus 2 en un estudi de casos i controls.
Aquest tipus de treball mostra per què el fenotipatge molecular avançat és rellevant: molècules que sovint es tracten com un únic biomarcador poden existir en formes biològicament diferents, i aquestes diferències poden aportar informació rellevant sobre el metabolisme i el risc de malaltia.
Cèlia Rodríguez-Borjabad va completar el recorregut de prevenció centrant-se en l’estil de vida, no com una intervenció puntual, sinó com una exposició acumulada al llarg de la vida. La durada i la intensitat importen, i els beneficis dels hàbits més saludables són més rellevants quan es mantenen en el temps.
Aquest missatge complementa les discussions moleculars i farmacològiques del congrés: la prevenció de precisió no significa centrar-se només en biomarcadors sofisticats o noves teràpies. També implica entendre quan, amb quina intensitat i durant quant de temps les exposicions modificables influeixen en el risc cardiovascular.
La contribució de Reus també va arribar a la interpretació de l’evidència i a la traducció del coneixement lipídic i cardiometabòlic en decisions clíniques reals. És aquí on convergeixen les diferents capes de l’ecosistema: recerca mecanística, biomarcadors, imatge, opcions farmacològiques i context individual del pacient.
A XULA 2026, Ricardo Rodríguez i Daiana Ibarretxe van representar aquest pont entre recerca i pràctica clínica des de perspectives complementàries.
Més enllà de la caracterització del risc i la detecció precoç, la contribució de Reus també va incloure la implementació de noves estratègies hipolipemiants en la pràctica clínica. Meritxell Royuela, de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va participar en la taula rodona dedicada a l’inclisiran.
La seva contribució es va centrar en l’experiència en vida real amb inclisiran i en l’abordatge actual a Catalunya, traslladant la discussió de la innovació terapèutica a la seva integració pràctica en l’atenció a pacients que requereixen un control sostingut del colesterol LDL.
La presència de Núria Plana i de l’equip clínic de Reus reforça una peça essencial del model LIRIC: la recerca avançada només esdevé realment translacional quan es manté connectada amb l’atenció al pacient.
Aquesta connexió entre lipidologia clínica, medicina vascular, recerca acadèmica i biotecnologia és precisament una de les fortaleses de l’ecosistema de Reus.
LIRIC és l’estructura que connecta l’ecosistema de Reus: Biosfer Teslab + UVASMET + URLA. No són tres organitzacions independents col·locades una al costat de l’altra, sinó nodes complementaris dissenyats per connectar l’atenció clínica, la recerca acadèmica i la biotecnologia.
Junts, aquests tres nodes creen un recorregut translacional en què les preguntes que sorgeixen dels pacients es poden explorar mitjançant recerca bàsica i molecular, mentre que noves eines analítiques i biomarcadors es poden avaluar en contextos clínicament rellevants.
Descobreix LIRIC →