Recentment, les malalties del fetge gras associades al metabolisme (MAFLD, les sigles en anglès) s’han convertit en una de les principals causes de malaltia hepàtica crònica a tot el món, i s’han convertit en un repte per a la salut pública.
Aquesta malaltia es defineix com l’acumulació de greix al fetge en presència d’una disfunció metabòlica i pot comprendre des d’una simple esteatosi, que a penes implica inflamació, fins a una esteatohepatitis caracteritzada per un estat inflamatori sever i danys als hepatòcits, que pot acabar desembocant en una fibrosi progressiva i conseqüentment en el desenvolupament de cirrosi.
Tenint en compte el paper vital del fetge en el metabolisme dels lípids (inclosa la captació i la secreció de lipoproteïnes plasmàtiques) i el seu paper central a la cascada inflamatòria, caldria esperar alteracions hepàtiques i com a conseqüència, una excessiva acumulació de triglicèrids en ell. De fet, la hipertrigliceridèmia –caracteritzada per elevats nivells plasmàtics de triglicèrids– i la inflamació crònica són dos principals factors associats a MAFLD en pacients amb risc cardiovascular. La ressonància magnètica nuclear (1H-RMN) és una poderosa eina que permet la caracterització avançada del perfil lipoproteic, així com els nivells plasmàtics de senyals i patrons relacionats amb les glicoproteïnes.
En aquest sentit, l’estudi pretén estudiar els perfils de lipoproteïnes riques en triglicèrids (TRL) i de glicoproteïnes d’una cohort de pacients amb malaltia metabòlica i la relació amb el fetge gras, mitjançant l’ús de la 1H-RMN.
Per això, es van recollir mostres de plasma de 280 pacients amb risc metabòlic de la Unitat de Lípids de l’Hospital Universitari per mesurar el nombre i la mida de les partícules petites, mitjanes i grans de TRL (mitjançant el test Liposcale) i els perfils de glicoproteïnes mitjançant les seves senyals associades de 1H-RMN (Glyc-A i Glyc-B). Es van avaluar els paràmetres de la funció hepàtica, inclosos l’índex de fetge gras (IFG) i la puntuació de fibrosi-4 (FIB-4) i es va fer una avaluació ecogràfica hepàtica en 100 pacients, als quals s’els va fer un seguiment durant 10 anys.
Durant el seguiment a 10 anys dels pacients, a més, es va poder relacionar el nombre de partícules TRL i dels nivells de Glyc-A i Glyc-B amb el desenvolupament d’esteatosi en pacients.
Els resultats obtinguts del present estudi ens indiquen que es poden definir les partícules TRL i els senyals, Glyc-A i Glyc-B, com a potencials biomarcadors davant del desenvolupament d’esteatosi hepàtica en pacients amb risc metabòlic
Llegeix l’article complet en aquest enllaç.
