Skip to content

Les lipoproteïnes riques en triglicèrids i les glicoproteïnes potencials biomarcadors en el desenvolupament d’esteatosi

Recentment, les malalties del fetge gras associades al metabolisme (MAFLD, les sigles en anglès) s’han convertit en una de les principals causes de malaltia hepàtica crònica a tot el món, i s’han convertit en un repte per a la salut pública. 

Aquesta malaltia es defineix com l’acumulació de greix al fetge en presència d’una disfunció metabòlica i pot comprendre des d’una simple esteatosi, que a penes implica inflamació, fins a una esteatohepatitis caracteritzada per un estat inflamatori sever i danys als hepatòcits, que pot acabar desembocant en una fibrosi progressiva i conseqüentment en el desenvolupament de cirrosi.

Tenint en compte el paper vital del fetge en el metabolisme dels lípids (inclosa la captació i la secreció de lipoproteïnes plasmàtiques) i el seu paper central a la cascada inflamatòria, caldria esperar alteracions hepàtiques i com a conseqüència, una excessiva acumulació de triglicèrids en ell. De fet, la hipertrigliceridèmia –caracteritzada per elevats nivells plasmàtics de triglicèrids– i la inflamació crònica són dos principals factors associats a MAFLD en pacients amb risc cardiovascular. La ressonància magnètica nuclear (1H-RMN) és una poderosa eina que permet la caracterització avançada del perfil lipoproteic, així com els nivells plasmàtics de senyals i patrons relacionats amb les glicoproteïnes.

En aquest sentit, l’estudi pretén estudiar els perfils de lipoproteïnes riques en triglicèrids (TRL) i de glicoproteïnes d’una cohort de pacients amb malaltia metabòlica i la relació amb el fetge gras, mitjançant l’ús de la 1H-RMN. 

Per això, es van recollir mostres de plasma de 280 pacients amb risc metabòlic de la Unitat de Lípids de l’Hospital Universitari per mesurar el nombre i la mida de les partícules petites, mitjanes i grans de TRL (mitjançant el test Liposcale) i els perfils de glicoproteïnes mitjançant les seves senyals associades de 1H-RMN (Glyc-A i Glyc-B). Es van avaluar els paràmetres de la funció hepàtica, inclosos l’índex de fetge gras (IFG) i la puntuació de fibrosi-4 (FIB-4) i es va fer una avaluació ecogràfica hepàtica en 100 pacients, als quals s’els va fer un seguiment durant 10 anys.

Durant el seguiment a 10 anys dels pacients, a més, es va poder relacionar el nombre de partícules TRL i dels nivells de Glyc-A i Glyc-B amb el desenvolupament d’esteatosi en pacients.

Els resultats obtinguts del present estudi ens indiquen que es poden definir les partícules TRL i els senyals, Glyc-A i Glyc-B, com a potencials biomarcadors davant del desenvolupament d’esteatosi hepàtica en pacients amb risc metabòlic

Llegeix l’article complet en aquest enllaç.